divendres, 25 de febrer del 2011

Recomano un llibre

El noi del pijama de ratlles.

-Autor: John Boyne.

-Biografia: http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Boyne

-Editorial: Empúries.

-L’any de publicació: L’any 2006







És una novel·la, tot i així crec que em van dir que estava basada en fets reals.

Ara us posaré un petit argument sobre aquest llibre.

L'acció comença a Berlín el 1942, en plena II Guerra Mundial quan Bruno, un noi de 9 anys i de família benestant alemanya, s'ha de traslladar a viure amb la seva família al nou destí militar del pare. En concret ha de marxar al que ell anomena Out-With i que no és més que Auschwitz. Allà Bruno s'avorreix i enyora la vida agradable que tenia a Berlín i es queixa als seus pares que no vol continuar vivint en aquell indret. El protagonista desconeix tot el que passa més enllà de la tanca que observa des de la seva habitació, tot i que veu un munt de gent vestida igual, amb el que ell anomena un pijama de ratlles. Un dia es decideix recórrer tot el perímetre de la tanca i coneix Shmuel, un noi jueu amb qui estableix una amistat. Poc a poc anirà descobrint tot el que passa, tot el que és aquell muntatge i qui ho dirigeix.

A mi aquest llibre me’l va recomanar la meva tieta, em va dir que era molt bo, i li vaig fer cas perquè ella és una persona a la qui li agrada llegir.

La meva valoració seria d'un 9 o així perquè és una novel·la molt maca perquè tracta de l'amistat i tot això, també han fet una pel·lícula molt bona, jo la vaig veure i em va fascinar. Jo que no sóc molt bon lector, m'he enganxat només començar la primera pàgina.

Jo en aquest tipus de novel·la la recomano a gent que no li agradi molt llegir.

divendres, 11 de febrer del 2011

Cronica de la sortida a Barcelona

Aquesta sortida va començar anant amb metro amb els meus companys fins a la parada Passeig de Gracia. Allà es va iniciar la nostra ruta.La tutora de 2nA ens va donar un dossier per fer-lo pel camí, ens va preguntar si sabíem perquè més al centre de la ciutat els carrers eren més estrets. Ens va dir que era perquè abans hi havia una muralla i la ciutat era dins, i desprès es va ampliar. Vam anar a la Plaça Sant Jaume, vam esmorzar i allà hi vam estar una estona. Aleshores fent una volta vam anar a un campanari que

es deia campanari de Santa Ana.

I també a un altre on hi havia ànecs.

Una mica més tard, vam arribar al museu, on vam anar amb una guia, que ens va explicar l’ origen de Barcelona. També ens va dir que Barcelona es va fundar fa més de 2000 anys, ens va ensenyar una maqueta que digitalment ens mostrava com era abans, ens va dir també que el carrer principal de Barcelona ( Passeig de Gracia ) era un rierol! I també en una pantalleta petita ens va ensenyar com les antiguitats d’abans es van anar aprofitar i remodelar. Després vam anar a un altra maqueta que era la ciutat fa uns 800-600 anys, estava molt més poblada que en temps anteriors, fins i tot van haver de fer un altra muralla. Anant de camí al campanari de Santa Maria vam veure el carrer més estret de Barcelona.


Finalment vam arribar al campanari de Santa Maria.

-Campanari de Santa Maria.

Em vaig quedar bocabadat perquè va dir que aquell campanari era super resistent perquè va aguantar 1 terratrèmol i 2 incendis molts forts. I des d’ allà vam tornar a cas acabar l’excursió. Va ser una sortida bastant interessant.

dijous, 20 de gener del 2011

El racó preferit del meu cos

La meva part preferida del meu cos són les cames. No tenen res d’especial , ni tenen un os de mes ni un múscul de menys, són cames normals com les de tothom, però a mi m’agraden moltíssim perquè són molt fortes i ràpides, sóc un dels mes veloços de la meva classe inclús jo crec que uns dels més ràpids de 2n d’ESO, en educació física trec bona nota en Cooper i Navette. També m’agraden moltíssim perquè m’he donat molts cops m’he fet ferides i tot allò i mai me les he trencat ni me fet un esquinç , també diu el metge que tinc mots reflexos. No se si és de genètica, però el meu pare i la meva família són mots ràpids i tenen las cames molt fortes.

dilluns, 10 de gener del 2011

El meu nom

El meu nom és Francisco Javier però em diuen Javi perquè és mes curt i a mi també m’agrada més. Els meus pares em vam posar Francisco perquè el meu pare es diu Francisco també, però a mi no és que m’agradi massa.
A mi tots tots em diuen Javi, cap’ amic em diu Francisco Javier, i de la família només m’ho diu la meva àvia, ella sempre em recorda per què em dic Francisco. També em poden dir Fran però no m’agrada ja que és com li diuen al meu pare. I el segon nom de Javier no sé per què me’l van posar. El meu pare de segon nom es diu José. La meva familia és de noms antics i no tan moderns com Itzan i tot aixó, però tot i així jo estic content del meu nom.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Els deu moments de felicitat


1-Em llevo tot adormit amb tota la pressa..fins que em prenc la llet i me’n vaig amb els amics a l’institut..
2-També a un minut de que soni el timbre el divendres a última hora del dia.
3-Tots els caps de setmana que quedo amb els amics i m’ho passo molt bé..
4-Quant entra el professor i diu traieu el ordinador.
5-Els dimarts i dijous que m’agraden perquè toca educació física..
6-Quant quedo amb els meus amics i la mare em dóna diners.
7-Quan anem amb els pares a comprar i sempre m’emporto alguna cosa.
8-També quant veig una pel·lícula al sofà de casa amb crispetes amb la família.
9-També els últims dies que queden per acabar el trimestre..
10-Un dia abans del dia de nadal i reis..

Treball realitzat per Javier Montañez Pujante de 2n A.