divendres, 25 de febrer del 2011

Recomano un llibre

El noi del pijama de ratlles.

-Autor: John Boyne.

-Biografia: http://ca.wikipedia.org/wiki/John_Boyne

-Editorial: Empúries.

-L’any de publicació: L’any 2006







És una novel·la, tot i així crec que em van dir que estava basada en fets reals.

Ara us posaré un petit argument sobre aquest llibre.

L'acció comença a Berlín el 1942, en plena II Guerra Mundial quan Bruno, un noi de 9 anys i de família benestant alemanya, s'ha de traslladar a viure amb la seva família al nou destí militar del pare. En concret ha de marxar al que ell anomena Out-With i que no és més que Auschwitz. Allà Bruno s'avorreix i enyora la vida agradable que tenia a Berlín i es queixa als seus pares que no vol continuar vivint en aquell indret. El protagonista desconeix tot el que passa més enllà de la tanca que observa des de la seva habitació, tot i que veu un munt de gent vestida igual, amb el que ell anomena un pijama de ratlles. Un dia es decideix recórrer tot el perímetre de la tanca i coneix Shmuel, un noi jueu amb qui estableix una amistat. Poc a poc anirà descobrint tot el que passa, tot el que és aquell muntatge i qui ho dirigeix.

A mi aquest llibre me’l va recomanar la meva tieta, em va dir que era molt bo, i li vaig fer cas perquè ella és una persona a la qui li agrada llegir.

La meva valoració seria d'un 9 o així perquè és una novel·la molt maca perquè tracta de l'amistat i tot això, també han fet una pel·lícula molt bona, jo la vaig veure i em va fascinar. Jo que no sóc molt bon lector, m'he enganxat només començar la primera pàgina.

Jo en aquest tipus de novel·la la recomano a gent que no li agradi molt llegir.

divendres, 11 de febrer del 2011

Cronica de la sortida a Barcelona

Aquesta sortida va començar anant amb metro amb els meus companys fins a la parada Passeig de Gracia. Allà es va iniciar la nostra ruta.La tutora de 2nA ens va donar un dossier per fer-lo pel camí, ens va preguntar si sabíem perquè més al centre de la ciutat els carrers eren més estrets. Ens va dir que era perquè abans hi havia una muralla i la ciutat era dins, i desprès es va ampliar. Vam anar a la Plaça Sant Jaume, vam esmorzar i allà hi vam estar una estona. Aleshores fent una volta vam anar a un campanari que

es deia campanari de Santa Ana.

I també a un altre on hi havia ànecs.

Una mica més tard, vam arribar al museu, on vam anar amb una guia, que ens va explicar l’ origen de Barcelona. També ens va dir que Barcelona es va fundar fa més de 2000 anys, ens va ensenyar una maqueta que digitalment ens mostrava com era abans, ens va dir també que el carrer principal de Barcelona ( Passeig de Gracia ) era un rierol! I també en una pantalleta petita ens va ensenyar com les antiguitats d’abans es van anar aprofitar i remodelar. Després vam anar a un altra maqueta que era la ciutat fa uns 800-600 anys, estava molt més poblada que en temps anteriors, fins i tot van haver de fer un altra muralla. Anant de camí al campanari de Santa Maria vam veure el carrer més estret de Barcelona.


Finalment vam arribar al campanari de Santa Maria.

-Campanari de Santa Maria.

Em vaig quedar bocabadat perquè va dir que aquell campanari era super resistent perquè va aguantar 1 terratrèmol i 2 incendis molts forts. I des d’ allà vam tornar a cas acabar l’excursió. Va ser una sortida bastant interessant.